Drets Humans i  democràcia són inseparables, fins al punt que podem afirmar que Les democràcies occidentals estan en crisi perquè s’ha esvaït l’horitzó polític i moral que proposa la Carta de Drets Humans, redactada el 1948.

Però no veiem que es defensin amb l’energia, passió i emoció imprescindibles que sí posem en el moment que volem que un argument racional cobri vida en la pràctica. De fet, ens trobem en un moment de forta oposició als Drets humans, no pas perquè algú ho digui sinó perquè  les pràctiques polítiques de molts indrets del mon ho confirmen.

Per enfortir les malmeses democràcies, també les que tenen una trajectòria històrica més llarga, caldria aprofundir en la realització efectiva del contingut dels Drets Humans. Necessitem sentir que defensar els Drets Humans és alhora defensar una Democràcia que s’esfilagarsa. Per això és imprescindible conèixer-ne el contingut i apreciar-ne el seu valor.

El concepte drets humans pot tenir un significat distint segons el context en què es pronunciï, però sempre són una pretensió moral per fer digna la vida humana. Els 30 Drets Humans haurien de funcionar com un horitzó de sentit, una proposta moral, política, social, econòmica i cultural perquè d’una manera o altra tenen present tots els aspectes de la vida humana. A dia d’avui haurien de seguir essent una guia moral contra tota barbàrie i una aposta per bastir una comunitat humana universal que se sustenti en el respecte a la vida.

En el seu moment, després de la Segona Guerra Mundial i de totes les crueltats que la van acompanyar, la Carta de Drets Humans volia marcar el nord a  les noves  generacions, volia ser útil per entendre la vida humana des d’una perspectiva que fugís de la violència contra les persones.

En un mon com el d’avui, els grans problemes i els reptes primordials són globals. Vivim en un context internacional especialment convuls i davant l’increment de conflictes internacionals es posen de manifest les limitacions de les institucions multilaterals, creades en el segle XX. Es fa necessari revitalitzar-les o proposar alternatives noves viables. De la mateixa manera, urgeix que els Estats, impulsats i dirigits pel dret internacional, triïn de manera ordinària la via de la negociació tant per prevenir els conflictes com per resoldre’ls quan estan en curs.

En aquest sentit els 30 Drets Humans marquen  les prioritats essencials  per construir un sistema de relacions entre les comunitats humanes que facin possible una certa harmonia mundial.

La relació entre Drets Humans i democràcia és evident des del moment que les constitucions més avançades del mon els recullen en els seus textos. Per exemple, la Constitució espanyola del 1978 recull els 30 Drets Humans entre l’Article 14 i el  29 del Capítol II. Això indica que els Drets humans, per tenir implementació amb base jurídica, han d’estar recollits en els textos de referència legislativa, ja siguin de caire internacional, nacional o subestatal (Estatuts d’Autonomia, per exemple)

Els valors que aporten els Drets Humans són molts i molt variats però se’n pot destacar la dignitat humana, la llibertat, la justícia, la igualtat davant la llei o el dret a l’asil i refugi.

És per tot plegat que aquest darrer trimestre del 2025 els d’EnRaonar hem decidit emmarcar les accions que farem en la defensa dels Drets Humans.