Les darreres setmanes de setembre del 2017 va començar a germinar la idea d’intentar fer alguna cosa vist el moment que s’estava vivint. Un primer grup es va trobar per primera vegada el 10 d’octubre del 2017. Entremig havíem viscut un 1-O, que en cap de les hipòtesis anticipades hauríem pogut imaginar tan ple de garrotades i ús desaforat de la força repressora sobre cossos innocents.

Aquell grup inicial de 7-8 persones va decidir que calia trobar maneres de connectar amb més persones i calia que tinguessin sensibilitats polítiques diverses. Volíem compartir sentiments i pensaments i volíem saber com podíem encarar el futur després del que acabava de passar. La primera trobada amb el nou grup ampliat fou el 6 de novembre de 2017.

En aquell primer temps es va parlar de tot el que feia referència a l’actualitat política catalana i cadascú va poder manifestar els seus neguits i pors així com els seus desigs i esperances. Ens va semblar que calia escriure el que ens movia, el que rebutjàvem i el que desitjàvem. Fou així com es va escriure un primer document que va servir per conèixer-nos més encara, per saber fins on podia arribar l’entesa i com podíem gestionar la discrepància. Treballar aquell primer document, que titulàrem EnRaonar, pluralitat, convivència i democràcia ens va donar coratge per avançar i decidir que tot plegat no es podia quedar en una cosa interna, que ens satisfés només a nosaltres perquè havíem aconseguit redactar un “som EnRaonar”. Ens va semblar que, el que havíem fet marcava un camí, una manera de fer i que això ens obligava a fer-ho públic. Fou en aquest moment que es va redactar el manifest A favor del diàleg i la democràcia

El manifest A favor del diàleg i la democràcia es va publicar el 30 de novembre de 2018, moment en què també es va obrir el primer espai virtual públic d’EnRaonar, el nostre primer blog.

Abans de segur, cal que expliquem que tots els que vam estar en els primers mesos dialogant i discutint sobre el futur d’EnRaonar teníem clar que no volíem sortir a la llum pública de la ciutat sense tastar una mica l’ambient. No volíem cremar situacions, ni volíem desencisar-nos del tot i apagar la passió que havia nascut en nosaltres. És per això que abans de publicar el Manifest a la premsa de la ciutat i obrir el blog ens vam voler assegurar que teníem al costat ciutadans i ciutadanes que no havien estat en el grup de discussió però que ens donaven suport. Va ser per aquest motiu que ens vam proposar aconseguir un mínim de 100 signatures de personalitats diverses. Vam anar parlant individualment amb persones de l’àmbit social, polític, cultural o econòmic per tal de mostrar el Manifest i demanar el seu suport. També ens vam reunir amb caps de llista dels partits amb representació a l’Ajuntament de Granollers per fer el mateix.
Havent superat amb escreix el propòsit d’aconseguir un mínim de signatures vam tirar endavant. En el moment que teníem més de 170 signatures vam aturar la fase prèvia i vam publicar el manifest A favor del diàleg i la democràcia.

Grup impulsor:

  1. Agnès Boixader i Corominas
  2. German Cequier i Bardají
  3. Ramon Daví Navarro
  4. Esteve Ferrer Illa
  5. Teresa Maria Ferrer Illa
  6. Carles Lax González
  7. Teresa Llobet Illa
  8. Montserrat Roca Roger
  9. Vicenç Sáez de Tejada Escandón
  10. Pietat Sanjuan Trujillo
  11. Albert Soler Fuentes
  12. Jaume Vernet Mejan

Què uneix les persones d’EnRaonar?

Cadascuna de les persones d’EnRaonar té la seva pròpia manera de pensar, la seva pròpia cosmovisió, la sva ideologia, alguns amb afiliació política clara, altres no. Res d’això no ha estat motiu per no dialogar sobre temes punyents de la nostra actualitat. No ho va ser en el 2017 i no ho és ara en el 2026.

Parlar de tot, ens ha fet veure que darrera de cada ideologia, de cada manera de pensar, de cada forma d’emocionar-se, de cada manera de viure els esdeveniments, hi ha una persona i que aquesta té, possiblement, temors, il·lusions i esperances molt semblants a les teves, encara que la seva manera de comunicar-les sigui radicalment distinta.

Totes les persones d’EnRaonar compartim un somni, un desig, una il·lusió. És el somni, el desig i la il·lusió d’enfortir la feble democràcia que tenim.

Sabem que per assolir cotes més altes de democràcia no ens podem quedar només en el somni, el desig o la il·lusió. Per això estem lluitant per fer tot allò que estigui a les nostres mans poder fer. Desitgem vetllar per una convivència democràtica, des de la senzillesa i l’abast que puguin tenir un equip humà de poques persones, que no volen quedar-se parades si veuen que poden fer alguna cosa en el sentit de facilitar la pluralitat i la convivència pacífica a la seva ciutat.

En encetar aquesta etapa que obrim en aquest 2026, ens sembla que tot allò que pensàvem i dèiem el 2017 s’ha fet encara molt més complex i de difícil resolució perquè el panorama internacional s’ha fet més impredictible que mai. Però és justament per aquest motiu que ens refermem en tot el que pensàvem i dèiem el 2017.

A les persones d’EnRaonar ens uneix la idea que cal emprar, més del que ho fem, el pensament crític, que hem de trobar idees i projectes nous que revitalitzin la democràcia i que hem de seguir aprenent maneres de viure junts tots els diferents.

També ens aplega la voluntat de no escatimar res que ens permeti fer passos en el sentit de l’equitat i la justícia social i que hem de treballar pel bé comú.

Si alguna cosa podem afegir al manifest, on hi trobareu el objectius, és la necessitat de treballar plegats per un model d’educació que ens faci gent de pensament lliure, amb capacitat per conversar, dialogar i deliberar, per acordar i consensuar o dissentir i discrepar, sempre des del respecte a les persones.

Volem mirar cap endavant, per aprendre de nou a conviure pensant més en les persones que en les formes polítiques de governar-nos.

Tots manifestem, de maneres distintes, el somni de trobar maneres de tenir cura els uns dels altres i de reforçar els vincles entre persones de la mateixa ciutat, el mateix barri o el mateix veïnat.

Sabem que nosaltres només podem treballar allà on som, per això els límits d’una ciutat com Granollers no ens semblen una acotació sinó el lloc adequat perquè pugui fer-s’hi un niu de bones maneres democràtiques. Volem que el segell d’identitat de Granollers sigui el d’un viver que permeti renovar la democràcia i per fer-ho ens sembla que no tenim cap arma millor que l’educació és la que ens fa ser el que som.

Però no ens enganyem, l’educació no és, exclusivament, cosa de les escoles i les famílies. L’educació és cosa de tots i de totes.

És l’educació la que ha de fonamentar la democràcia. La democràcia no és un eslògan, construir democràcia no pot ser una frase buida de contingut és una manera de relacionar-se i de conviure. Els continguts de les paraules són les accions i nosaltres volem practicar la democràcia.