Resum xerrada Manel del Castillo

Fa la presentació del doctor Manel Castells el també doctor Esteve metge internista i Cap d’Informàtica Mèdica de l’hospital General de Granollers.

El doctor Manel del Castillo és un tot un referent en qüestions de gestió d’hospitals. Porta molts anys de Gerent de Hospital Sant Joan de Déu Barcelona i és també Màster en Gestió de l’ Empresa Pública per l’ESADE Business & Law School.

En primer lloc es fa una referència al nom de CAIROS. En la tradició clàssica el deu grec Kairós (Καιρός) era una de les maneres d’anomenar el temps. Kairós és el temps oportú, el moment adequat. Del Castillo fa referència a aquest fet, que sigui un símbol del moment oportúi també l’acrònim del que estant fent CAIROS: Comitè d’Avaluació Innovació, Reforma Operativa y Sostenibilitat del Sistema de Salut.

A partir d’aquí Del Castillo fa referència a les fortaleses que té el sistema de salut pública actual per després veure’n els canvis que s’han produït d’ençà que es va procedir a fer la Reforma del Sistema Sanitari ara fa 40 anys (DECRET 84/1985, de 21 de març, de mesures per a la reforma de l’atenció primària de salut a Catalunya) És justament aquesta la data triada per publicar la primera part de l’informe que se’ls ha encarregat i que serà sobre els canvis necessaris en la gestió de l’Atenció Primària. Més endavant encararan la necessària reforma de la xarxa hospitalària.

 

Pel que fa les fortaleses del Sistema de Salut actual

  • Tenim l’esperança de vida de vida més alta de la UE i la segona del món. Evidentment no és pas només atribuïble al sistema d’atenció a la salut sinó que hi contribueixen altres factors.
  • Tenim una de les taxes de mortalitat evitable més altres del món i això sí que és atribuïble al sistema de salut.
  • La Salut pública és un dels tractors econòmics més important. Hi ha unes 370.000 persones treballant-hi.
  • El sistema Sanitari és un dels factors més importants en la redistribució de riquesa

Per explicar aquest darrer factor Del Castillo fa al·lusió als pagament que cada treballador fa amb el seu IRPF i al fet que es paga en funció de la riquesa de la qual hom pot disposar però que en canvi a l’hora de ser atès sanitàriament tothom ho és pel que és, ciutadà o ciutadana que viu al país, no pel que paga, ni pel que cobra.

Aquest darrer factor, el fet de saber que, en arribar una malaltia, hom serà atès genera molta tranquil·litat social. Per això diu Del Castillo, abans s’estalviava per “si arribava una malaltia i ara s’estalvia per viatjar”.

Tot i ser un dels sistemes sanitaris millors del món, no pas el millor, les coses han canviat molt d’ençà que es va implantar i ara mateix és imprescindible afrontar els nous reptes que té plantejats la societat actual:

  • En primer lloc, un repte demogràfic. La població fortament envellida ha fet augmentar exageradament la demanda d’atenció sanitària. Hi ha una autèntica crisi de demanda
  • En segon lloc hi ha un repte organitzatiu. En aquest aspecte cal tenir present que una cosa és l’Administració Pública i una altra que ha de ser ben diferents, la Gestió pública. L’Administració Pública ha d’estar orientada a la seguretat jurídica. Altra cosa és la Gestió Pública que ha d’estar orientada a l’eficàcia i que, en canvi massa sovint també s’orienta a la seguretat jurídica.
  • En tercer lloc hi ha un repte professional, En aquest sentit no es pot pas dir que hi hagi manca de professionals. Espanya té,4 metges per cada 1000 habitants

Hi ha en el Sistema Sanitari tres signes de deteriorament preocupants

  • Deteriorament de l’accessibilitat
  • Disminució de l’acceptació social
  • Augment de la doble assegurança. Per exemple, a Barcelona és del 40%

Es produeix perquè resolem molt bé les coes important però molt malament les coses menor i més ordinàries i tot plegat fa disminuir el prestigi social del Sistema de Salut pública. Sabem que són necessàries reformes, especialment en la gestió. Els diagnòstics estan fets, tenim molts informes que defineixen bé el diagnòstic.

Del Castillo diu que el que ha fet el seu grup de treball és llegir tots aquests informes i llegir també sobre sistemes de salut que funcionen bé en altres països i que ara el que cal és centrar-ne en les barreres, els obstacles, que cal superar. Les barreres principals són barreres polítiques, sindicals, dels col·legis professionals i de la pròpia ciutadania. A tots plegats reclama Per aquest motiu reclama confiança.

També exposa els escenaris:

  • Immobilisme de l’administració pública
  • Problema d’eficiència
  • Sistema de sanitat dual

Pel que fa al que fa al fons de tot plegat, el que en podíem dir la finalitat d’impulsar aquest CAIROS. Del Castillo insisteix en el fet que estan fent una feina que és tècnica no pas política. No obstant si que afirma que una societat del benestar en l’actualitat ha de disposar d’una sanitat pública ben gestionada i que sigui eficaç i eficient.

Fins ara l’equip de CAIROS s’ha centrat en les mesuren que poden permetre salvar algunes d eles barreres en la Xarxa d’Atenció Primària, més endavant es centraran en la Xarxa Hospitalària.

Les mesures a impulsar començaran en 20 centres que seran triats entre aquells que es presentin, que avui ja són 90 després de tres dies d’haver presentat el projecte, cosa que posa en evidència les ganes que es tenen de canviar.

Insisteix en la idea que cal començar a caminar, encarar reformes petites en la bona direcció. I també insisteix, en el moment que se li fan preguntes en aquest sentit, que es respectaran les decisions de cada context, de cada centre que s’inscrigui a l’experimentació. Parla de la necessitat de mantenir la tríada: autonomia, sentit de la professió i reconeixement, Diu que aquesta és la tríada que cal impulsar.

En el moment que se li pregunta si es tancaran hospitals i tot i que ha dit que no han començat a parlar-ne de manera precisa, insisteix que el que cal sempre és orientar la tasca cap a l’expertesa per tal de poder donar el millor servei. Pot ser que no tots els hospitals no tinc totes les especialitats perquè si fan poques assistències en la seva especialitat no arriben a professionalitzar-se mai prou bé. Posa l’exemple d’aquells hospitals que assisteixen pocs parts i que a la llarga això va en contra d’un bon servei i que acostumen a ser hospitals que fan més cessaries que les que serien necessàries. Insisteix que no sempre millor accés vol dir millor servei.

Acaba la xerrada fent, de nou al·lusió a la confiança i al fet que l’equip CAIROS mantindrà, per damunt de tot la confiança en els professionals. CAIROS només vol ser l’empenta que els professionals volen i necessiten per començar a caminar.