El passat dimecres 15 de febrer va tenir lloc la segona conversa de l’any 2023.

Aquesta vegada vam voler reflexionar sobre possibles nous enfocaments que garanteixi la sostenibilitat del sistema de salut i per això ens van acompanyar el Dr. Francesc Moreu, persona amb una llarga trajectòria com a consultor i gestor del sistema de salut a Catalunya, Espanya i Llatinoamèrica. L’acte va ser conduït per la Dra. Mònica Botta, directora mèdica de l’Hospital General de Granollers. Hi van participar també com a fila zero el director-Gerent de l’Hospital General de Granollers i representants dels col·legis de metges i d’infermeres i infermers.

Van assistir a l’acte un centenar de persones

Breu resum de la conversa

El doctor Moreu va començar la seva intervenció explicant que quan canvia el model de societat canvia el concepte de salut i per tant el model d’atenció a la salut. Segons la seva opinió, l’actual sistema de salut prové de la Llei General de Sanitat de 1986, una llei, que és va aprovar per consens, que va significar un gran avenç a l´ acordar que l’atenció a la salut seria universal, pública i gratuïta. Aquest model de sanitat està en crisi perquè va ser formulat d’acord al model de societat d’aleshores.
No és una crisi específica de Catalunya ni d’Espanya sinó que es dona a tot el mon occidental. A Catalunya, però compartim característiques del mon com ara l’envelliment, la cronicitat i la medicina del desig. El subfinançament i les llargues llistes d’espera les compartim amb Espanya i a més hi hem d’afegir les pròpies de Catalunya derivades d’ una xarxa d’equipaments d’atenció pública (de titularitat pública i concertada) molt densa que fa que, provablement, augmenti la demanda d’atenció.

Quin és el model de societat ?

Segons Moreu, s’ha passat d’un model d’estat del benestar a un de societat del benestar on les persones cada vegada estan més informades i volen ser protagonistes dels seus processos. Volen tenir veu en les qüestions que les afecten en un entorn de democràcia deliberativa i solidaritat. Això demanda un equilibri entre les persones, l’estat i el mercat centrat en l’equitat i l’accessibilitat.

Quin és el model de salut?

S’ha passat del concepte en que la salut era “un estat de complet benestar físic, mental i social i no solament l’absència de malalties”, a un altre que diu que “la salut és un equilibri entre riscos, recursos i la responsabilitat dels ciutadans

Quin model de sanitat demana aquest model?

Per Moreu hauria de ser un model basat en el dret dels ciutadans, en un concepte de salut holístic, que no deixi fora ningú, que optimitzi els resultats de salut i que asseguri la sostenibilitat del sistema.

Per això fa diverses propostes:

– Concepte de salut holístic: que integri les diverses polítiques que incideixen en la salut en la salut (primària, hospitalària, salut pública, dependència…). També formant part d’ organismes supranacionals per donar resposta a aspectes de salut global.

– Els ciutadans en el centre del model des de 3 dimensions:
Com a societat, participant en la definició de necessitats en els plans de salut.
Com a propietaris, col·laborant en la governança de les institucions
Com a clients o pacients , participant en les decisions clíniques, fent respectar la seva autonomia i facilitant la lliure elecció informada.

-Professionals actualitzats: Son una peça clau, per això han de tenir condicions laborals i professionals dignes que potenciïn les seves motivacions.
Hi ha d’haver un repartiment de competències d’acord amb uns equips cada vega més multidisciplinaris (especialment la infermeria).
S’ ha de dotar en el seu currículum de noves aptituds i actituds, per a que aportin “qualitat i calidesa”.
Se’ls ha de reconèixer que són els veritables gestors de la seva feina.

–Clúster de salut: Sota la responsabilitat del Ministeri i les Conselleries de salut incorporant el sector públic, el sector privat d’assegurances, les mútues d’accidents laborals, la provisió privada, la industria farmacèutica i d’equipaments i la biotecnologia.

–Més finançament i diferent: Que sigui finalista, ajustada a les característiques de la població, al seu patró epidemiològic i als compromisos establerts.

– Provisió pública sota dret privat: El dret públic només permet administrar i no gestionar. Se substituirien les auditories prèvies per auditories a posteriori cosa que permetria una millor governança . Tot això sense posar en qüestió el seu caràcter públic.

–Reforma de la reforma de l’Atenció Primària, reinvenció dels hospitals i gestió del territori: l’atenció Primària ha de ser un membre més de l’equip assistencial i s’ha d’adequar als nous valors del curar i cuidar, augmentar la seva cartera de serveis i capacitat resolutiva. Ha de ser la protagonista d’atenció als pacients crònics i atenció a la dependència. Per tant s’han d’adequar els recursos que s’hi destinen. Els hospitals han de fer protagonistes als seus professionals.

L’atenció primària, la hospitalària, la salut mental, la salut pública i l’atenció sociosanitària haurien de constituir un conjunt de dispositius al servei de les persones d’un territori que haurien d’estar gestionades des d’un sol lloc.

–La salut pública més protagonista, en els aspectes relacionats amb la vigilància epidemiològica i amb tot allò que condiciona i amenaça la salut.

Respecte a quin model d’atenció a la salut ell considera sostenible, va proposar el model dels Països Baixos que és universal i combina l’assegurança pública amb la privada. Hi ha un paquet bàsic que és públic per a tothom, la resta es contracta amb una asseguradora. Fins als 18 anys i l’Estat paga l’asseguradora de les persones que no poden fer-ho. Hi ha un gran protagonisme de l’Atenció Primària, l’atenció a domicili i una baixa prescripció de medicaments i hospitalitzacions. Els resultats en salut són dels millors d’Europa.

En el torn de paraules, els assistents van estar preocupats per la falta de professionals del sector salut que hi ha actualment.

Per a Moreu això es dona per la jubilació del les persones que es van incorporar massivament al mercat laboral als anys 80. Va dir que això es revertirà en uns 10 anys. Per això ell no és partidari d’ampliar les places en les universitats.

En el cas de les infermeres la intervenció de la representant de col·legi va dir que les infermers que sortien de les universitats, per les condicions amb les que es trobaven en el mercat laboral, preferien anar a l’estranger o bé no treballar.

A la pregunta sobre què fer ara que hi ha aquesta mancança, el ponent va dir que calia que els salaris anessin d’acord amb la responsabilitat i que es redefinissin bé les feines que eren específiques de cada professió de les que no ho eren i que les podia fer algú altre de l’equip. Que, malgrat que hi havia molta feina a fer, es partia d’un model que encara era prou bo i apreciat per poder abordar les reformes sense catastrofisme.