El passat 17 de març de 2022, l’Antoni Bassas va dialogar amb la Milagros Pérez Oliva sobre Democràcia i nacionalismes. Pels nacionalismes reforcen la democràcia o l són un obstacle?

 L’acte,  al que hi van assistir unes noranta persones, fou presentat per l’Albert Jordana, director de Vallès Oriental Televisió.

L’Albert va conduir als convidats a establir relació entre la temàtica pensada per parlar especialment de les relacions Catalunya-Espanya i la situació actual després que Rússia envaís Ucraïna el passat 24 de febrer.

La Milagros Pérez Oliva va encetar la conversa parlant del context d’incertesa actual i exposant les conseqüències de les tres crisis que hem patit: la del 2008, la pandèmia i ara la guerra. En aquesta primera intervenció va exposar els dubtes que es tenen, especialment els que sempre han dit “No a la guerra”, sobre si com ajudar Ucraïna i també explicar com es va configurant un nou món bipolar, partit entre democràcies i autocràcies. L’agressor, Putin és un nacionalista supremacista.

L’Antoni Bassas comença fent un apunt biogràfic sobre Putin per tal de poder entendre el seu ressentiment i la seves ànsies de revenja. A continuació destaca el control que té el capital sobre les democràcies, “allà on hi ha diners, la democràcia, si cal, recula”. També va fer un primer apunt sobre el fet que l’agressió de Rússia és nacionalista, de la mateixa manera que la reacció de defensa d’Ucraïna també ho és. Tots els estats estan fundats sobre mites de construcció nacional.

En una segona intervenció la Milagros parlà de nacionalismes ofensius i nacionalismes defensius, de botxins i víctimes i va fer un repàs històric per tal que es pogués entendre el naixement i l’expansió dels nacionalismes. El perill dels nacionalismes per a les democràcies apareix en el moment que s’estableix una separació d’un nosaltres i ells en la que el nosaltres es sent superior i pensa que ha d’acomplir amb un destí i aquest destí és fer d’allò particular quelcom universal. Arribats a aquest punt parla de l’exemple de l’Alemanya post-nazi i de la concepció de Habermas que porta a canviar la idea del nacionalisme per la de Patriotisme constitucionalista, molt menys perillosa. Alemanya, després de l’experiència traumàtica del nazisme ha procurat no despertar mai la fera del nacionalisme supremacista.

En canvi Putin se segueix sustentant en la idea d’un nacionalisme ofensiu, partint del principi que tots els pobles tenen un destí perquè els pobles són organismes vius que neixen, creixen i moren. La nació russa ha estat perseguida, és perseguida per occident i la pàtria russa que ell vol encara està per construir.

Ja concretant més en el cas d’Espanya i Catalunya, la Milagros parla del dèficit democràtic que Espanya sempre ha tingut (“la construcció de l’estat democràtic a Espanya ha estat sempre deficitària”)  i com això ha fet difícil la construcció d’un Estat que accepti la plurinacionalitat. Ella pensa que l’evolució cap a un model més tolerant es va trencar definitivament amb l’arribada del PP al poder, en especial en els moments que tingué majoria absoluta. L’Antoni discrepa i diu que es va acabar molt abans, amb el 23 F.

La reforma de l’Estatut de Catalunya impulsada per Pascual Maragall, que alguns van veure com una reforma de la constitució feta per la porta del darrera, va obrir un camí nou que seria avortat pel Tribunal Constitucional.

Es parlar també de la darrera etapa, dels fets de l’octubre del 2017 i de com el nacionalisme català va despertar la bèstia del nacionalisme espanyol i de la necessitat que té Espanya de mantenir Catalunya “si se marchan los catalanes España entra en la ruina”