El dimarts, dia 1 de febrer de 2022 hem tingut a la doctora Victòria Camps (en podeu llegir un breu currículum més avall) per parlar-nos de Llibertat i seguretat en temps d’incertesa, que podeu seguir aquí:

La doctora Camps ha començat la seva xerrada fent un primer apunt sobre l’ètica. Afirma que l’ètica ha de restar empre oberta, tal com ja va anunciar Sòcrates. No es poden fer sentències ètiques i mai podem sustentar-la en principis abstractes, sempre cal posar l’acció en context i en situacions reals. El subjecte de l’ètica és sempre l’individu.

A continuació encara ja la qüestió de la llibertat i la seguretat, la llibertat i el deure, la llibertat i la responsabilitat.

La llibertat és el gran tema, especialment des de la pandèmia. L’ètica dels principis bàsics: la llibertat es la base de l’autonomia de les persones, confrontada amb l’ètica utilitarista, la dels polítics. La llibertat sempre ha de ser limitada, d’altra manera cauríem en l’anarquia.

La llibertat sempre està vinculada al fet que les nostres decisions afecten algú altre. La llibertat cal defensar-la, però limitar-la es justificable si podem raonar que les conseqüències de les decisions han sigut bones per l’ús de la llibertat.

Sovint i al voltant de la llibertat es proposen falses dicotomies, per exemple: llibertat vs seguretat. No, la inseguretat és falta de llibertat. (Exemple de no sortir el carrer si hi ha inseguretat).

Llibertat com a valor que hem desenvolupat, per arribar a assolir un bé comú que és prioritari, el que implica limitar-la. (Exemple el tema dels impostos, que amb ells podem assolir un bé per tota la comunitat). Més llibertat implica més responsabilitat individual, el límit de la nostra llibertat està en no fer mal els altres amb les nostres decisions i actuacions. El mateix per la intervenció del estat.

La pandèmia ha posat en evidència allò que ja sabíem però que oblidem fàcilment: tots som interdependents, en especial els més vulnerables. I ella opina que les limitacions, els confinaments en temps de pandèmia han estat necessaris i raonables; eren mesures imposades però s’acceptaven perquè han estat justes del punt de vista de l’autonomia moral. Sempre cal tenir present que en moments de dany massiu, pandèmia, no fer res és fer mal als altres.

A propòsit de la un recomanació del llibre de John Stuart Mill Sobre la llibertat: la llibertat ens permet fer el que volem amb l’única limitació del mal que podem fer als altres i és aquí on entren les limitació per part de l’estat. El que no es pot prohibir es fer nos mal a nosaltres mateixos. (Exemple el decidir no rebre un tractament contra el càncer). Impedir els altres actuar en plena llibertat no es pot fer en ares de la nostra llibertat.

D’altra banda cal tenir present el principi de proporcionalitat. Sempre les limitacions de la llibertat han de ser proporcionals,  cal valorar si les mesures proposades són proporcionals a la gravetat de la situació.

Parla de les residències i la primera onada de COVID i diu que s’ha d’analitzar molt i molt bé perquè tot el que va passar a les residencies va ser desorbitat, cal conèixer dades més concretes encara per no repetir el mateixos errors. Però la qüestió és més profunda perquè les residències d’ancians la cura de la gent gran està poc reconeguda i seguir la idea de la interdependència diu que fer-se càrrec dels ancians i dels dependents, també dels infants, és quelcom que ha de canviar. l’Estat hi ha de ser més present però també les famílies i l’empresa privada, que ha de ser capaç de flexibilitzar horaris quan algú s’ha de fer càrrec de familiars malalts o dependents. Està massa endarrerida tota la qüestió de la conciliació familiar, etc.

Quan no funcionen aquests serveis es perd llibertat individual. Si el sistema sanitari es col·lapse, llavors no podré fer us de la meva llibertat de ser atès, A propòsit del sistema sanitari, perquè no hi ha recursos. (Exemple de la seva filla atesa el carrer en un CAP).

Pel que va les vacunes que era un dels temes que li demanàvem diu que tenim dret a vacunar-nos, fer-ho és una obligació moral, no jurídica.

Està d’acord amb la vacunació obligatòria, no forçada, dels treballadors sanitaris i de residencies. Obligar es pot fer per un bé comú, forçar no perquè seria violentar l’individu.