Cecília Castaño és catedràtica d’economia aplicada de la Universitat Complutense de Madrid i Vicepresidenta de l’associació Economistas frente a la crisis.
Aquestes són les preguntes que traslladarem a la Dra Castaño:
Es pot reconduir la confiança en l’ economia i fer que aquesta tingui sempre en compte els valors democràtics?
Es diu que l’economia per servir adequadament la democràcia s’ha de fonamentar en la cooperació global. ¿Les dones estan més preparades per entendre aquesta necessitat de cooperació que els homes? Si hi hagués més dones en sectors productius clau seria més fàcil una economia de la sostenibilitat i la cooperació?
A Espanya al cap davant dels ministeris d’economia, hisenda, industria, treball hi ha dones. En les seva actuació, què es pot notar de diferent respecte als homes? És suficient?
Podríem dir que un dels trets diferencials d’una economia feminista és apostar per fer compatibles activitat productiva i reproductiva i reclamar la remuneració d’ambdues perquè d’altra manera no seran mai activitats valorades. La situació creada per la Covid 19 ha permès fer passos endavant en aquesta direcció o ha representat un retrocés, carregant encara més que abans les activitats reproductives, com ho són totes les vinculades a la cura, sobre les espatlles femenines?
La incorporació massiva de les TIC suposen noves formes de desigualtat? La digitalització de moltes feines permetrà una distribució més equitativa d’activitats productives i reproductives?
Les noves tecnologies poden representar una contribució en la democratització d’uns sistemes polítics afeblits per les darreres crisis? Poden donar poder a les dones? Com s’hauria de procedir perquè realment fos així?És possible que les noves tecnologies siguin un instrument de poder al servei de les dones?