El passat dimecres, 9 de desembre de 2020 a les 8 del vespre, hem començat una nova activitat per a tots aquells amics que s’hi ha volgut sumar. Aquesta activitat Aprenem conversant l’hem fet on-line i els amics que hi han volgut assistir ens han enviat un mail a enraonargranollers@gmail.com per tal que els féssim arribar el link i entrar en la conversa
En aquesta ocasió la conversa ha girat al voltant de dos capítols del llibre de Daniel Innerarity Pandemocracia. Una filosofia de la crisis del coronavirus. (2020 Barcelona: Galaxia Gutenberg)
Hem triat el dos primers capítols i n’hem destacat el següent:
Capítol 1. La complejidad de la pandemia
Ens proporciona una bona oportunitat per reflexionar al voltant del que ens passa ara mateix i alhora pensar com podríem encarar el futur
Ens fa pensar sobre l’ús, sovint inadequat, del llenguatge, per exemple en l’ús de les metàfores: parlar de guerra si cal fer-ho d’emergència sanitària, etc.
Portar a pensar la vida i per tant la governabilitat en termes de “complexitat sistèmica”, especialment ara que ens trobem en situació de risc permanent (pàg. 31-33) Ens exposa la necessitat d’emprar teories de sistemes complexos i no analitzar els fets i els fenòmens de manera lineal.
Fals dilema de si de la crisi sanitària en sortirem millors o pitjors. La preocupació s’ha de centrar en saber si tenim les estratègies i les voluntats necessàries per construir això que ell en diu (pàg. 35) la intel·ligència de la democràcia. També ens diu que només aprenen aquells que ja estaven disposat a aprendre abans d’aquesta crisi.
Capítol 2. El final de un mundo
Ja d’entrada és interessant el títol del capítol perquè és UN i no EL mundo
Ens exposa que s’ha perdut un temps preciós i no s’ha encarat bé la crisi sanitària, com no s’encaren bé molts problemes polítics, degut al que ell en diu les deficiències cognitives:
- i fou justament la mateixa deficiència cognitiva la que va fer que es cerquessin metàfores inadequades
- de manera que tot es devia al comportament personal, sense tenir present o sense donar-hi el valor adequat a les qüestions estructurals en les que vivim.
- El que ha passat posa en evidència que cal un sistema de salut i uns serveis socials de qualitat que no tenim i també major responsabilitat individual i compromís.
- Les causes d’aquesta emergència sanitària són sistèmiques
- El problema és més epistemològic que epidemiològic perquè ens cal pensar el món d’una altra manera i per fer-ho cal superar aquestes deficiències cognitives.
Avui hi ha “opacitat estructural” (pàg. 42) i una major complexitat per saturació d’informació que fa difícil el coneixement
S’ha de governar el món des de dosis altes de desconeixement, de manera que les decisions seran sempre atrevides, arriscades i complexes (món gasós) (pàg. 43) El que és difícil és saber quin és el moment oportú per actuar. Avui el saber és plural i revisable, la qual cosa requereix d’anàlisis compartits, complexos, multidisciplinaris, etc.
Un dels conceptes més interessant que apunta és d’intel·ligència distribuïda.
També apunta la necessitat d’avançar en la governança global i practicar formes d’autoorganització coordinada
***
Sobre l’autor
Daniel Innerarity: nascut a Bilbao el 1959. Té un blog en el que es pot llegir el que seria una “biografia autoritzada” https://www.danielinnerarity.es/biograf%C3%ADa/ i en ella s’hi pot veure que és catedràtic de filosofia política, investigador “Ikerbasque” en la Universitat del País Basc i director de l’Institut de Gobernanza Democrática. També és professor a temps parcial de l’Institut Universitari Europeu a Florència. Ha estat professor convidat de la Universitat de La Sorbona, la London School of Economics, la Universitat de Georgetown o en el Max Planck Institut de Heidelberg.