Després de la presentació que fa en Jacint Jordana de na Carmen Claudín, aquesta entra en la temàtica explicant que la guerra d’Ucraïna és una conseqüència de la concepció essencialista que té Putin de Rússia. Claudín fa ús d’una expressió periodística “cada dia que passa, Ucraïna existeix un xic més” que resumeix el fet que el que està aconseguint Putin és generar més unió entre els ucraïnesos i major rebuig a la política expansionista i imperialista de Rússia, tant dins com fora d’Ucraïna. Putin pretenia una campanya ràpida i eficaç i no ha estat així, la resistència ucraïnesa és forta i l’atac rus enforteix el sentiment de pertinença a Ucraïna dels ucraïnesos.

Segons Claudin, la concepció essencialista de Rússia porta Putin a pensar que:

  • Rússia no està completa sense Bielorússia i sense Ucraïna
  • Rússia només pot ser una gran potència que el món respecti si fa ostentació de poder i només i només té poder aquell que es mostra fort.

Per això Putin reclama allò que ell entén que allò que ell vol és natural desitjar-ho. Segons la visió de Putin són les decisions preses per Ucraïna les que han portat aquesta situació.

L’anàlisi del que passa fora, fa pensar Putin, el Kremlin, que per encarar la invasió es poden fonamentar en la situació contextual que feia temps que s’anava gestant. Sembla que el moment (24 de febrer de 2022) és oportú. Bàsicament es pensa en

  • Que Ucraïna és un Estat fallit, no la veia capaç d’afrontar una invasió com aquesta.
  • Convenciment del progressiu desinterès en Europa per part dels EUA.
  • Caòtica sortida de les tropes estatunidenques de l’Afganistan

Hi ajuda molt la situació dins de Rússia. El putinisme ha anat creant una societat conformista que prefereix viure conformada amb la situació però tranquil·la. D’altra banda, la societat russa ha anat interioritzant totes les falsedats que el sistema ha anat predicant:

  • Els russos que hi ha a Ucraïna estan amenaçats
  • L’Estat ucraïnès ha estat conquerit pels neonazis ucraïnesos
  • L’OTAN s’està acostant a les fronteres russes.

Res de tot plegat és cert, ni s’ha demostrat que els russos que viuen a Ucraina estiguessin amenaçats, ni el govern està en mans de nazis, recordem que Volodimir Zelenski és jueu i que en els primers moment de la invasió estava disposat a comprometre’s per un període llarg de temps a no entrar a la OTAN

En els moments de la invasió la correlació de forces és molt desigual, però la forta resistència ucraïnesa fa que les coses vagin canviat i posa de manifest que la major part dels ucraïnesos, siguin o no d’origen rus, volen formar part d’Ucraïna i no de Rússia. En canvi a Rússia l’operació no té el mateix suport i són molts els que, des del primer moment, volen marxar per no ser mobilitzats. Hi ha informe del juliol del 2021 que ja posa de manifest que 1 de cada cinc russos voldria viure fora de Rússia. D’aquests, un 48 % són joves.

Cap on pot anar tot plegat ens ho respon amb un “ningú ho pot saber”. En tot cas, genera una certa sensació de vertigen saber que el Kremlin, i Rússia sencera, és u colós amb peus de fang i que Rússia pateix una forta debilitat institucional, justament perquè Putin és molt fort. Una Rússia sense Putin és molt difícil de concebre i la debilitat institucional fa que tot allò que serien els “poders normals” d’un Estat no hi siguin.

Rússia només és forta perquè posseeix fonts energètiques i té l’arma nuclear.

Claudín diu que només podrem estar un xic més tranquils si l’Europa lliure d’ajuda Ucraïna a desfer-se de Rússia. S’ha d’acabar amb Putin i en un moment o altre Putin haurà de ser jutjat per crims de guerra.

Arribat el moment d’intervenir en Josep Maria Royo fa preguntes que ens ajuden a interpretar des d’una mirada un xic diferent tot el que ha dit la Carmen. Ell no es qüestiona el dret a la legítima defensa que tenen els ucraïnesos pel fet d’haver estat atacats, el que qüestiona és tot el que s’ha derivat d’aquesta situació.

Per exemple: s’ha fet tot el possible abans que comencés la invasió? Des del 2014 s’ha tingut molt temps per negociar, persuadir, pactar, etc. i s’ha actuat amb una lentitud espantosa i amb poca energia, sense creure’s massa altres alternatives a la guerra

Royo evidencia una nova escalda armamentista, tots els Estats estan augmentat els pressupostos dedicat a armament. La pròpia escalada armamentista pot posar contra les cordes el Kremlin i un Putin acorralat pot optar per qualsevol solució. Li pregunta a la Claudín si un Putin acorralat és més perillós.

Royo exposa que des de l’Escola de Cultura de la Pau (UAB) saben que sempre es poden cercar camins de negociació i possibilitat de pau, que  negociares pot fer encara que la guerra no s’aturi i que de fet cal fer-ho. Però, apunta, en aquests moment tot s’ha parat, tot es confia al poder de les armes. I pregunta a Claudín si en aquesta negociació pot ser cabdal el paper de Xina, si Xina pot pressionar als dos contrincants per asseure’s a la taula de negociació.

Claudín no sembla massa esperançada en cap taula de negociació, tot i que admet que el paper de Xina és cabdal. I el que té molt i molt clar és que cal parar els peus a Putin i es dol del paper massa condescendent i complaent amb Rússia que ha optat la UE des del Maidan, des dels 2014.