Olalla, Pedro (2018)  De senectude politica. Carta sin respuesta a Cicerón. Barcelona: Acantilado 

Pedro Olalla va nèixer a Oviedo el 1966 i és escriptor, professor i cineasta.

Tal com diu el subtítol del llibre “Carta sin respuesta a Cicerón”, Olalla estableix un diàleg amb un pensador de l’Antiguitat molt compromès amb el destí de la seva comunitat. Aquesta carta li serveix per tractar dues qüestions que són de gran actualitat: la necessitat de renovellar la democràcia i la necessitat de plantejar com viure i a qui considerem vell en una societat longeva com és la nostra.

Pel que fa al primer, diu que cal recuperar l’essència de la democràcia, els seus principis:

  1. Isonomia, el principi d’igualtat política.
  2. Isegoria, que consisteix en la igualtat en l’ús de la paraula.
  3. Parrhesia, la virtut d’atrevir-se a utilitzar la paraula per dir la veritat.
  4. Boule, la voluntat de participar en allò comú.
  5. Eunomia, que significa que la llei té vocació per fer justícia.
  6. Dike i aidos, el sentit de la justícia i el sentit la vergonya (sentir vergonya per haver fet quelcom contrari a la llei), que són dos sentits que els déus han repartit a tots els homes i dones i que són el fonament de la sobirania.
  7. Dikaiosyne la justícia en sí mateixa. La manca de la qual és el mal més gran que una democràcia pot tenir. Per contra la seva existència porta a ciutadans i ciutadanes a l’única felicitat possible en aquesta terra.
  8. Seisachteia o la supressió d’aquells deutes que puguin portar a l’esclavatge. Ningú que estigui endeutat de manera que les seves necessitats bàsiques no estan cobertes, està en disposició de participar plenament de la vida política democràtica. Cosa que ens porta a pensar en la necessitat de justícia social.
  9. Eleos que entén com pietat, una igualtat davant el dolor i la desgràcia dels altres, que prova l’existència de la dignitat humana. El dolor i la pèrdua ens fan humans i ens desperten empatia i compassió.
  10. Paideia, l’educació. Educació entesa en el sentit del permanent desenvolupament de la personalitat i de les facultats.
  11. Aristeia, l’excel·lència com a projecte personal i col·lectiu. És un principi que ens mou cap al perfeccionament.
  12. Eleutheria la llibertat, atribut inalienable de tot ésser humà. Ningú pot ser privat de la seva llibertat perquè és el principi essencial de tota democràcia
  13. Eudaimonia la (recerca de) felicitat com a realització plena de la persona i com a “Raó d’Estat”. Tot sistema polític que es vulgui dir democràtic ha de cercar la màxima felicitat possible per al major nombre possible de ciutadans i ciutadanes. L’Estat ha de servir la ciutadania.Tot sistema polític que es vulgui dir democràtic ha de cercar la màxima felicitat possible per al major nombre possible de ciutadans i ciutadanes. L’Estat ha de servir la ciutadania.Pel que fa al segon, a la qüestuó de la vellesa. Parla de la urgència de revigoritzar l’ancianitat, la senectut i diu que envellir és una qüestió social i política, que no afecta només a cada persona. Es pregunta si  allò que separa més les persones és l’edat (o el gènere, la religió, etc.) o el tenir o no tenir cobertes les necessitat bàsiques.

    Demana desfer el tòpics i afirma que vivim en el plural i que tots els plurals són diversos, heterogenis i un dels elements claus de l’heterogeneïtat no està precisament sustentat en l’edat. L’autor defensa la diversitat dels col·lectius esocials i està en contra del “tópico” de que la tendencia política de jóvenes y ancianos está ligada a su edad (…) se ve más condicionada por las vicisitudes que han pasado y su coyuntura vital”.