Amb aquest tema els d’En-Raonar hem plantejat una nova conversa el dimecres, 13 de març de 2024.

En aquesta ocasió ens ha fet la reflexió l’Arnau Queralt i Bassa , ambientòleg, director del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS) que ha estat presentat i mantingut diàleg amb la periodista Míriam Viaplana responsable de continguts del portal MónSOStenible,

Van seguir la conversa una 105 persones

Gairebé res del que diu l’Arnau Queralt ens dona motius per a l’esperança, però no fer res o seguir en la direcció que anem de de fa molt de temps només ens assegura una catàstrofe més propera.

Els canvis climàtics, diu Queralt, són durs; sempre hi ha hagut canvis però ara s’han accelerat i són molt més bruscos. Els gasos que provoquen l’efecte hivernacle s’acceleren. Tot el món està canviat i tenim poc marge de maniobra.

L’acord de París (2015) diu que hem de fer el possible per no incrementar 2 graus la temperatura però actualment hem superat 1’5 i a Catalunya ja estem al 1’8. Estem superant els nivells que la ciència avisada. Europa no està preparada per afrontar .Les emissions continuen pujant i la mitigació no està funcionant i si es manté aquesta dinàmica, s’estima que l’impacte econòmic del canvi climàtic a Europa serà de 2,4 trilions d’euros, entre 2031 i 2050”.

S’ha de tenir present la interacció de canvi climàtic perquè interactua amb altres elements com per exemple la pèrdua cada vegada més accelerada de biodiversitat. El canvi climàtic està produint efectes en cascada: socials, sobre la salut, l’economia,

l’agricultura, i està sometent la població a temperatures extremes. Queralt va recordar que el 2022 van morir a Europa entre 60.000 i 70.000 persones més del normal a causa de les onades de calor. aquests canvis. El mateix 2022, diu Queralt  un estudi de l’Observatori per a la Promoció de la Salut de l’Hospital Sant Joan de Déu certificava les conseqüències de la contaminació en el desenvolupament fetal dels infants. A més, el canvi climàtic provocarà emigracions massives de l’Àfrica, el continent que més s’escalfa, cap a Europa. Segons el sisè informe sobre el canvi climàtic del Grup Intergovernamental d’Experts, creat per l’Organització de les Nacions Unides i l’Organització Meteorològica Mundial, “ens hem adaptat malament, no s’ha entès la magnitud del canvi climàtic.

La Comissió Europea ha modificat a la baixa l’ambició d’alguna de les seves propostes aprovades el 2019 sobre el Pacte Verd Europeu, que havia de reduir les emissions netes dels gasos d’efecte hivernacle en un 55% d’aquí a 2030. En aquest sentit, Queralt va lamentar que a Europa no hi hagi “un govern global que ens obligui a complir compromisos”. “Hem fet malbé el medi ambient i, per responsabilitat, hi hem de posar solució”, va dir Queralt. Els efectes del canvi climàtic sobre la salut, l’economia (cost econòmic del canvi climàtic)  són cada vegada més grans i abunden els estudis científics que diuen que ens hem mal adaptat al medi i això és de difícil reconversió

No ens queda altre remei que repensar l’urbanisme per fer refugis climàtics, repensar l’economia, el turisme, etc. S’ha d’estudiar quina és la capacitat del territori per acollir certs cultius, s’ha de passar a l’acció en molt aspectes, perquè, apunta Queralt, hi ha consciència però no es passa a l’acció, no podem deixar d’actuar per insignificants que ens puguin semblar les nostres accions. És trist però el sector públic ha actuat poc.  S’han de reformular les ciutats, apostar de forma valenta pel transport públic i les energies renovables. El model de mobilitat humana ha de canviar radicalment.

No es pot oblidar que, malauradament, encara hi ha molt negacionistes i que l’extrema dreta aviva aquest discurs.

Arribat el torn d’intervenció de la fila zero, en Marc Sabaté per Granollers en Transició pregunta pel fet que no tenim massa en compte la resta d’espècies, que ens ho mirem tot només des de la perspectiva humana i diu “els sapiens potser ens podem adaptar però no moltes altres especies”.

Intervé també en Benjamí de Granollers Pedala i reclama la sessió de més espais públics i diu que potser haurem de renunciar al canvi a nivell global I organitzar-se a nivell més comunitari i local.

Les mesures que és puguin emprendre seran igualitàries? Aquesta és una pregunta potent que es fa Queralt. Les administracions públiques han de vetllar perquè ho siguin.

També intervenen representats de Greenllers  que es pregunten si podem creure en les institucions, si són millors les accions de conscienciació de caràcter pacífic o altres de més controvertides o conflictives. La Magrana Vallesana, posa l’atenció en la sobirania alimentària.

Per acabar, Queralt fa referència a l’informe “Mengem futur” i diu que, malgrat governs i estudis universitaris saben que no anem bé, s’han canviat ben poques coses. Potser és que només aprenem a força de col·lapses!