L’equip d’En-Raonar estem satisfets d’haver aplegat prop d’un centenar de persones a la conversa que s’ha esdevingut aquest passat dimecres, 29 de gener de 2025, a la Sala Tarafa. Una conversa ben especial perquè hem dialogat amb dos granollerins, presentats per la periodista Imma Juncà, que també porta anys vinculada a Granollers i de qui n’és ben coneguda la seva habilitat per la paraula escrita i la comunicació.

Després de la presentació dels dos ponents, l’Anna Sáez de Tejada i l’Amadeu Barbany, comencen les preguntes que un o l’altre o tots dos aniran responent d’una manera càlida i familiar i, alhora, aportant expertesa i coneixement científic amb les seves respostes.

El no com a resposta enèrgica i contundent dels dos conversadors a la primera pregunta que ens fèiem És sostenible la roba que portem? Ja ens permet veure que no hi haurà desacord entre ells sinó una bona complementarietat d’arguments per dir-nos que el planeta no pot sostenir l’enorme pressió que suposa un elevadíssim consum i malbaratament de la roba que portem. Malgrat que procedeixin d’àmbits professionals ben diferents el seu acord en aquest sentit és absolut.

Ambdós també ens fan veure que la Industria tèxtil segueix essent opaca, bé l’Anna diu que és opaca perquè la llarga xarxa de la cadena de subministrament és complexa i s’esdevé lluny de nosaltres i per tant, fora de control, tot i que des del 2010 ha començat a ser més transparent.

L’Amadeu insisteix en el fet que se’ns parla del cost de les peces que portem quan en realitat és el preu el que es comunica, el cost és molt superior al preu que en paguem. Bé el paguem igualment perquè allò que fem per emprar aigua, primeres matèries, no pagar sous justos, etc. ho acabem pagant d’una manera o altra. Havent entrar en el fet que és millor que les cadenes de subministrament i producció s’esdevinguin prop del lloc on consumim els productes l’Amadeu explica les raons d’haver impulsat la marca Iaios, que és obra essencialment de la seva filla, la Gemma Barbany i que va començar a gestar-se en el moment que es va acabar amb la marca Privata. Aleshores i durant 4 anys van assajar un projecte en el que hi vam perdre molts diners. El 2015 la Gemma va proposar recuperar la idea, pensant que hi ha hagut un canvi de valors i afirma que això és possible gràcies a la sensibilitat de gent molt jove, entre 18 i 35 anys, que és el perfil de comprador majoritari de Iaios.

L’Anna ens diu que definir sostenible implica un munt d’elements i que pot ser que una marca sigui sostenible en algun dels aspectes però no pas en tots i que per anar millorant val la pensa anar-se centrant en cadascun dels elements per separat. Per exemple una empresa pot ser sostenible per la poca quantitat d’aigua que fa servis, però potser la primera matèria arriba de molt lluny i no empre mai matèries reciclades, els sous que paga als treballadors són injustos, etc. Així que es pregunta què vol dir sostenibilitat: consum d’aigua, matèria prima, els tints, la confecció i també com tractem la roba, transport, en fi que la paraula Sostenible vol dir massa coses.

Sembla que a nivell mundial només es recicla un 1% dels teixits ja confeccionats. Aquí l’Amadeu també fa notar que la marca Iaios ho fa tot a Catalunya, ells es mouen entre Olot, Igualada i Sabadell per tirar en endavant els seus productes. Els seus dissenys s’inspiren en iaios que visiten i als quals entrevisten. La seva primera matèria són retalls que es trinxen a Olot.

L’Amadeu també parla de com de diferent és tot plegat ara, del fet que no hi ha llana, que els ramaders no l’aprofiten perquè no els surt a compte, del fet que abans Espanya era una de les economies més solvents en exportació de llana d’ovelles merino, etc.

La Imma pregunta si les empreses petites poden competir amb les grans empreses i la resposta és clarament un no. Un no que va associat el model de producció, però també al model de consum. Cada vegada més es consumeix per Internet i es perd la funció social que complien les botigues de tota la vida però cal tenir present que el comerç de proximitat afavoreix el tracte directe amb el comprador i per tant fomenta la socialització i en canvi la compra on-line la impedeix alhora que despobla les ciutats comercials

L’Amadeu reivindica l’estar al costat dels psicòlegs i el filòsofs, diu que un bon botiguer fa aquesta funció que ara fan molts psicòlegs.

En el moment que la Imma pregunta cap on ha de tirar si una empresa vol millorar, l’Anna respon que cal fer tot el que es possible, que fins i tot la recerca va en la direcció equivocada perquè es centra en com es pot reduir la despesa energètica o la petjada ecològica quan del que es tracta és de consumir menys i aprofitar més, donar una segona vida als teixits etc. També afirma que del 2000 al 2015 les coses han començat a canviar, però que la complexitat dels processos ho fa molt difícil.

Es van succeint tot un seguit de frases dites amb passió i contundència:

Tenim molta més roba de la que portem i podem portar (Anna)

L’economia ha de decréixer (Amadeu)

Ens estem carregant l’espai de convivència. Cal comprat poc però cal comprar bé! (Amadeu)

Sí comptem barat estem comprant malament. (Anna)

El cost el paguem en vida i no en diners Cal posar de moda un altra patró de consum. Cal comprar menys (Amadeu)

L’Anna fa notar que “estrenar” roba és estimulant, genera dopamina perquè l’ésser humà cerca la varietat perquè l’estimula, és part de la naturalesa humana i si no som conscients d’això i aprenem a reprimir l’impuls no anirem bé. És el mateix, diu que li passa a ella en el moment que vol consumir pa amb xocolata, del que en faria la seva alimentació bàsica, i sap que ha de consumir , per exemple, bròquil.

Què ha de buscar una persona consumidora per consumir de forma sostenible? El que està clar és que no s’ha de posar la responsabilitat sobre el consumidor. La UE ho està endreçant aquests aspectes i cal que hi hagi organismes que ho controlin, no ho pot controlar el consumidor.

Al mateix temps cal que siguem conscients, també, que l’economia de molts països depèn de la seva producció tèxtil o de la producció de primeres matèries per a la fabricació tèxtil. Per exemple Bangladesh

Consumir local és 3’5 vegades millor per a l’economia local i del que es tracta és de trobar l’equilibri entre allò local i allò global, és a dir arribar al glocal

També és important fer tasques de conscienciació de la població: en el dia a dia. Pensar quan ha costat de fer allò que volem comprar. Crear un vincle emocional entre productor-venedor-consumidor

Finament la Imma demana un parell de consells per prendre decisions i en surt això:

Informar-se sobre els etiquetatge
Consumir menys