El passat 26 d’octubre de 2023 hem tingut la conversa entre en Josep Burgaya i Frederic Font sobre Intel·ligència Artificial i Democràcia.
Josep Burgaya és doctor en història contemporània i degà de la facultat de comunicació i empresa de la Universitat de Vic. Frederic Font, professor de la universitat Pompeu Fabra i doctorat pel programa en tecnologies de la informació i comunicació. Han intervingut des de la fila zero Jordi Bernabeu, psicòleg, Mariano Fernández, filòsof i Xavier Pruna, metge radiòleg.
Han assistit a l’acte al voltant de 100 persones.
Aquesta xerrada no es va plantejar des dels aspectes tècnics del tema sinó des de les implicacions que pot tenir en la vida en democràcia.
Per al doctor Burgaya la intel·ligència està relacionada amb allò humà i per tant, el nom d’intel·ligència artificial (IA) és una metàfora del que en realitat és una tecnologia digital avançada, en realitat la IA s’hauria de dir, perquè ho és, “models probabilístics complexos” però aquest és un nom poc atractiu. Aquesta nova dimensió, mai coneguda, de la tecnologia té la capacitat de reprogramar-se a mesura que va acumulant informació, d’aquí les seves múltiples possibilitats.
El mon de l’anomenada intel·ligència artificial és un mon ple d’interessos econòmics, això és el que el fa perillós. El mon digital en general és un gran negoci sota la forma de la gratuïtat perquè, quan un servei és gratuït, el preu és el consumidor. En aquest cas són les nostres dades, allò que exposem de les nostres vides. Les persones acceptem de la tecnologia digital coses que no acceptaríem del mon analògic.
Els canvis en la tecnologia sempre han provocat modificacions en la societat i la IA provoca uns canvis que mai s’havien donat.
La IA és un consum de dades, automatitza activitats com la presa de decisions, la resolució de problemes i l’aprenentatge, però no sabem com les pren aquestes decisions.
En Burgaya va tenir interès en parlar d’on venim perquè és el que es pot veure amenaçat: els sistemes democràtics són el resultat de l’evolució humana del pensament. Aquest sistema polític pretén convertir els individus en ciutadans amb drets i deures que siguin persones informades, lliures que puguin obtenir informació el més veraç possible per poder prendre decisions.
En canvi els sistemes digitals (que inclouen les xarxes socials) creen tribu, proveeixen de la informació que el consumidor vol sentir, amb la qual cosa es reforcen els propis prejudicis i es posicionen en les posicions més extremes
Amb l’aparició de les xarxes socials ha entrat en crisi el concepte de veritat ja que abans els fets no eren discutibles.
El mon digital és un negoci que porta a l’il·liberalisme i a la polarització de posicions en tots els àmbits del coneixement i de les relacions.
Burgaya creu que la IA, amb marcs ètics, pot ser més útil que les xarxes socials que són el mon de la banalitat. I pensa que, donat que en el mon analògic hi ha normes i es paguen impostos, allò relacionat amb la IA cal sotmetre-ho també al control públic, es necessita una legislació que doni seguretat i demani responsabilitats.
Tant el ponent com el presentador i les persones de la fila zero van estar d’acord en que estem al principi de les moltes possibilitats que el mon de la IA pot oferir però hem de ser crítics i afavorir les relacions cara a cara.