8 de juny de 2023
Xerrada de Marina Subirats La transmissió de la feminitat, acte presentat per la Clara Armengol, cap d’informatius de VOTV i en el que han intervingut també, des de la fila zero, Eva Cuenca de Sorotopia, Sira Melo, directora de l’Institut Cumella i Carme Ginesta, psicopedagoga de l’institut Vall del Tenes
La sociòloga Marina Subirats ha aplegat a la sala Tarafa unes 120 persones que han escoltat atentament i afectuosa el seu discurs al voltant de com es transmetia la feminitat en el passat llunyà i proper i com es transmet actualment. En iniciar la conversa amb la Clara Armengol, la doctora Subirats ja ha deixat clar que la primera qüestió que cal tenir present és que seguim mamant d’una societat patriarcal i capitalista. Tant el patriarcat com el capitalisme poden optar per fórmules més o menys suaus però són sistemes d’opressió que impedeixen cotes ales d’igualtat.
La primera qüestió que la doctora Subirats fa notar és que, en les nostres societats occidentals, hem progressat i molt però que queda molt camí per recorre i que la conjuntura política actual del nostre Estat no pinta massa bé perquè tenim l’amenaça d’un ascens i consolidació en el poder de la dreta i la dreta extrema, cosa que ens faria retrocedir en moltes qüestions vitals i ens obligaria a fer una feina de pura i dura resistència, fent impossible la lluita per avançar.
Si bé ja encara ens trobem en una societat patriarcal, les dones ja no acceptem tot el que anys enrere s’acceptava. Podríem dir que sempre hem estat el segon sexe, els homes són el primer i han conquerit el món, a nosaltres, el segon, ens hi deixen estar. Però en les societats occidentals les dones comencem a posar condicions d’aquesta estada en el mon.
La segona qüestió que clarifica, i ho fa a partir de Simone de Beauvoir, és que el gènere, a diferència del sexe, és una qüestió construïda culturalment. Si es tracta d’una construcció cultural, educativa, vol dir que ens arriba a partir d’uns models. En aquest punt la doctora Subirats s’entreté a explicar, a través de molts i molts exemples quotidians que desperten molts somriures i complicitats, com les dones hem après quin és el paper que ens toca fer en aquest mon. Sabem que en aquest paper, la funció productiva que s’ha desenvolupat forma de la llar, en l’espai públic, pertocava als homes i la funció reproductiva, la de tenir fills o la de tenir cura del restabliment d’energies, atenció en la malaltia, etc., li han pertocat a la dona i les ha desenvolupat essencialment en l’espai privat i íntim.
Una situació de radical igualtat suposaria una redistribució equitativa de les tasques productives i reproductives. Aquí la doctora Subirats ens fa veure que, darrerament, es parla de canvis en els dies laborables i s’està fent sense comptar amb el parer de les dones. Ella obre la reflexió sobre la necessitat que aquesta nova distribució del temps de treball no es faci escurçant un dia d’anar a la feina sinó treballant menys hores cada dia, per tal que la conciliació familiar sigui realment possible. Si els dos membres de la parella treballen sis hores cadascú, la distribució de tasques a casa es fa més fàcil.
Tota l’estona va posant exemples i més exemples de com transmetem codis a les nenes o als nens en funció de molts detalls de la vida quotidiana. Però n’hi ha que són més que detalls, són autèntiques apropiacions dels espais. Per exemple, parla de com en els patis de moltes escoles, que malgrat moltes ja fa anys que estan fent una transició interessant, encara hi ha un predomini de l’espai pensat per als nens: pistes de ciment per poder jugar a futbol i basquet. En aquest exemple ella hi centra moltes de les pors que més endavant tindran les noies de circular pel carrer, a l’escola no poden envair l’espai masculí, l’espai públic és masculí i elles, les dones, hi són unes intruses. Els nens fan l’aprenentatge que l’espai és seu i les nenes el fan en el sentit que l’espai no és seu i per això quan surten de nit tenen por: l’espai no és segur per a elles perquè no és “el seu territori”.
Pel que fa la transmissió en l’espai familiar, Marina Subirats parla del seu cas, que és el de la majoria de dones que ara estan tenim cinquanta i vuitanta anys, diu que les mares van fer una tasca de mutilació de les filles, sempre amb la intenció que fos pel seu bé. Unes mares que intentaven que les filles fessin allò que calia per poder-se casar i ser acceptades socialment. I posa exemples com el d’obligar les filles a portar faixa, lligar el cos, o el de saber fer i fer totes les feines de casa anunciant que “el que s’espera d’una dona és que sàpiga tenir cura dels altres i de la llar”. És el vell esquema que “les dones no han de viure per a elles mateixes, per a satisfer els seus desitjos o vocacions, sinó per als altres”
Avui dia s’ha millorat molt, però el nou model de dona que moltes àvies i la majoria de mares ja estan transmetent no és pas tampoc innocu, es transmet que ser mare és molt cansat. S’està transmetent “estic superada i no puc ser bona mare”.
Però avui dia la transmissió de la feminitat no es fa a casa ni tan sols a l’escola sinó en els mitjans i sobretot en les xarxes socials. Subirats diu que qui fa la transmissió de la feminitat avui ho fa de manera que sovint pensem que són processos d’alliberament de les dones quan en realitat són maneres noves de submissió a unes normes imposades pel mercat. Per exemple: cossos prims i ben formats, ben vestides a la moda, pintades etc., sempre seguint uns patrons prèviament establerts. Parla també la precoç sexualització de les nenes.
De manera que van desapareixent els antics patrons i estereotips, però en sorgeixen de nous, que són noves imposicions a les dones. A les nenes i dones d’avui també se’ls està inculcant de manera ben clara i a través de xarxes i mitjans de comunicació que ja no es tracta que reuniciin als seus desitjos, ja no se les reprimeix com feia, però se les condueix a assumir que el seu “ser” és per als altres. Aquest “ser per als altres” és venut com una forma de realització personal. I en aquest “ser per als altres” l’estar guapa “bona” és un capital eròtic al qual la majoria de dones no volen renunciar, pensant que ho fer per elles mateixes, en realitat ho fan per “vendre’s millor”, fent seu el que podria ser un bon eslògan: “Inverteix en el teu aspecte que d’això en treure’s rendiment” La noia ha de ser poderosa perquè té “capital sexual”
És en aquestes qüestions que es veu clarament que el capitalisme ha envaït tots els racons de la nostra cultura.
I aquesta és la qüestió més controvertida de tot el que s’ha parlat i el que ha fet que les tres persones de la fila zero fessin les seves intervencions, mostrant les preocupacions latents en el món educatiu. Han preguntat reiteradament com es pot contrarestar el poder de les xarxes socials o el d’alguns tipus determinats de música, fins i tot com es pot arribar més fàcilment a les famílies que estan imbuïdes de valors que a l’escola no es voldrien transmetre. A les tres els preocupa que se segueixi utilitzant la dona com un objecte de possessió o que les mateixes noies creient-se que s’estan empoderant, vagin adoptant patrons masculinitzats i fins i tot agressius.
S’han apuntat moltes altres qüestions, com ara els nous llenguatges transgènere, les noves masculinitats de molts adolescents que, influenciats per les dretes extremes, sembla que tornen a reproduir esquemes que semblaven superats, mostrant una virilitat absolutament primària.
Granollers, 9 de juny de 2023