Andreu Domingo i Valls és doctor en Sociologia, investigador i subdirector del Centre d’Estudis Demogràfics (CED) a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Investigador Principal del Grup Globalització, Migracions i Espai, membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans. Darrera publicació sobre el tema: (2022) Catalunya 3D: Demografia, Diversitat i Democràcia, L’Avenç o Domingo, Andreu (Ed.) (2023) La coartada demográfica, y el discurso de la involución en España. Barcelona: Icaria

Director de “Metabolisme demográfic, migracions i canvi social a Espanya (MethaMigra)”, projecte d’investigació subvencionat pel Ministerio de Ciencia e Innovación.

Context demogràfic:

Andreu Domingo mostra diferents gràfics en els que es mostren els components del creixement de la població a Catalunya entre el 1901 i el 2022. Es veu com la població a Catalunya era d’1.9 milions d’habitants i com el creixement natural (entre naixements i mortalitat) i el creixement degut a la migració neta (diferència entre persones que venen a viure a Catalunya i les que marxen) ha fet que aquesta població de 8 milions de persones el 2022. Comenta els components del creixement de la població en diferents períodes 1900-1929, 1959-1976, 1996-2007 i 2013-2022 fent especial èmfasi en la importància de les migracions, procedent majoritàriament de la resta d’Espanya en els dos primers períodes assenyalats i mentre que els dos darrers períodes les migracions provenen en la seva gran part de l’àmbit internacional.

D’altra banda el conferenciant mostra la piràmide la població a Catalunya el 2023 per origen  i nacionalitat (una piràmide amb una base més estreta amb els nascuts el 2021 que es va eixamplant amb el seu més gran en els nascuts el 1976 . D’altra banda mostra gràficament els principals orígens de la població immigrada a Catalunya el 2022 i el seu pes en el conjunt de la població immigrada.

Tenint en compte que la demografia i les transformacions de la població s’ha trobat sempre en el cor dels discurs polític i des de fa uns anys s’han situat en el cor de la reflexió sobre la suposada decadència d’Europa, del món occidental i de la democràcia, creant-se un cert marc mental i conceptual es va proposar coordinar un grup de demògrafs per analitzar com s’utilitza per part de neoliberals i conservadors la demografia per construir discursos d’involució tenallats a la par per la por al declivi i a la contaminació racial de la població com a amenaça a la dominació de classe, de gènere i de raça.

Conceptes clau del discurs de la involució:

  • El discurs:  discursos reaccionaris i contraris al reconeixement de la llibertat i la dignitat de les persones
  • Retrotopia: com va dir Zygmund Bauman (2016) el retorn a una passat utòpic que no hauria deixat de ser, un món marcat per la puresa que no va existir mai.
  • Per què la demografia? Perquè la biopolítica segons definició de Michel Foucault (1979) és la manera de racionalitzar, des del segle XVIII, els problemes que sorgeixen de la pràctica governamental dels fenòmens propis d’un conjunt d’éssers vius constituïts en població

Punt de partida: la utilització de metàfores i hipèrboles com a recurs retòric per resumir un enquadrament ideològic sobre l’evolució de la població, la pràctica del relat per imposar idees, generar sentit i controlar conductes i, finalment, l’expulsió de la veritat del camp polític  i l’emergència de la postveritat.

Les metàfores demogràfiques i el discurs de la involució:

  • El “suïcidi demogràfic”, producte del descens de la fecunditat i els matrimonis mixtes
  • “L’hivern demogràfic”, producte de l’allargament de l’esperança de vida i l’envelliment de la població
  • “El gran reemplaçament”, resultat de les migracions internacionals

El gran reemplaçament, un llibre de l’autor francès Renaud Camus, sobre la immigració internacional que postula la substitució etno-cultural de la població blanca, occidental i europea per la població del Sud Global. Tot plegat per l’existència d’un suposat complot ordit per les elits cosmopolites, aliades amb l’esquerra, el feminisme, els moviments LGTBI, l’ecologisme i els antracistes per substituir la població francesa (o europea) per l’africana.

Uns plantejaments utilitzats en altres països europeus com el Regne Unit per part de líders de la ultradreta i impulsors del Brexit com Nigel Farage que a Espanya han estat utilitzats per partits com el PP i Vox: el PP a Galícia i sota la presidència d’Alberto Nuñez Feijoo es va elaborar un pla de dinamització demogràfica, 2013-2016 i en l’horitzó 2020 i al Govern d’Espanya amb Mariano Rajoy es va aprovar un Reial decret que creava un Comisionado del Gobierno front al Repte Demogràfic amb uns resultats que han palesat el seu fracàs (no ha repuntat la natalitat a Galícia, per exemple); en el cas de Vox, el seu líder Santiago Abascal és un bon exemple del que representa la ultradreta a nivell europeu i de com són partidaris d’una selecció ètnica dels migrats i d’un pan-nacionalisme hispànic que afavoriria una immigració de persones de països llatinoamericans, això sí situats sota els nacionals espanyols.

A Catalunya menciona la irrupció d’Aliança Catalana fruit de la situació viscuda a Ripoll després dels atemptats de l’agost de 2017 a Barcelona i Cambrils.

Discursos d’odi i referències intel·lectuals que han estat utilitzades pel terrorisme de caràcter supremacista en atemptats a Noruega amb 79 morts de les Joventuts del Partit Laborista, a Nova Zelanda amb 49 morts a la mesquita de Christbourg, a El Paso (Texas) amb 13 morts mexicans o en supermercat de Búfalo (EEUU) amb 10 morts afroamericans.

Reflexions finals: l’al·legoria demogràfica.

  • La successió de metàfores que conformen una acomodació ideològica per a aprehendre les contradiccions de dos fenòmens socials el xoc dels quals demana una explicació (Jameson, 2019)
  • Quines contradiccions? El desenvolupament de tendències antagòniques que condueixen a una crisi (Harvey, 2014)
  • La contradicció entre la reproducció de l’ordre capitalista i la reproducció demogràfica: el desplaçament de l’economia a la demografia, del col·lectiu a l’individual. Exaltació d’uns valors que patrimonialitza la dreta i l’extrema dreta.
  • Teories de la conspiració: gest d’impotència davant de la complexitat, buscant solucions que semblen senzilles però que no ho són.

Un canvi de paradigma?

Etnoestratificació social? La temptació d’una integració segmentada pel color de la pell i prejudicis racistes.

La influència del que se’n diu Lepenització dels esperits?. Part de les classes populars seduïdes pel discurs de la involució i el segment dretà de la classe política assumint els postulats de l’extrema dreta en matèria de política migratòria.

El sistema català de reproducció en crisi? Per un costat un evident creixement de la desigualtat i la fia de la mobilitat social ascendent i per l’altre un desprestigi de la llengua catalana que perd capacitat d’integració. Finalment, un nacionalisme espanyol contra els dispositius de reproducció social a Catalunya i una ofensiva contra la llengua.

Granollers, juny 2024