El passat 22 de març hem parlat de participació ciutadana amb en Quim Brugué

Ha presentat en Quim Brugué en Josep Maria Catot, gestor públic, historiador i geògraf, que ha aprofitat per dir que en Quim Brugué és un expert en allò que fa referència al dret a decidir.

En Quim Brugué i Torruella (1963) és llicenciat en Ciències Econòmiques per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), diplomat en Data Analysis for Social Sciences (Essex University) i doctor en Ciències Polítiques i de l’Administració (UAB). Actualment Catedràtic de Ciència política a la Universitat de Girona (UdG).

Van assistir a l’acte unes 75 persones

En aquesta ocasió les persones d’En-Raonar per construir democràcia hem volgut parlar explícitament del que més ens ocupa i preocupa: la participació ciutadana. És per això que ja en l’organització de l’acte hem fet algunes coses de manera diferent. En primer lloc i seguint el que hem proposat en aquest 2023, teníem una fila zero en la que persones involucrades en processos participatius ens han acompanyat i han pogut interrogar, afegir o suggerir algunes idees interessants, que s’han sumat a les d’en Quim Brugué. En aquesta fila zero hem tingut la Paula Aparicio, la Mireia Faucha i l’Antònia Hernández. En segon lloc, també vam convidar a tots els representants de partits polítics que tenen o han tingut representació a l’Ajuntament de Granollers. Ens semblava una bona ocasió per reflexionar plegat sobre les formes de participació ciutadana.

En Quim Brugué comença la seva intervenció dient que l’ha dividit en dues parts. En la primera ens parlarà de què li passa a la democràcia i en la segona especificarà formes de participació ciutadana.

Què li passa a la democràcia?

És rellevant, diu, que tinguem present que la democràcia és un mot polisèmic, té moltes interpretacions i se l’acompanya de molts i diversos adjectius. A més a més té dues ànimes que sovint es contradiuen entre elles. Disposa d’una ànima pragmàtica i d’una altra redemptora.

L’ànima pragmàtica de la democràcia és la que coneixem com un sistema polític que té un conjunt d’institucions amb l’encàrrec i la feina de fer funcionar la societat. Seria l’anima de “fets i no paraules” que deia el president Montilla.

L’ànima redemptora és un somni, un conjunt de valors de referència, una aspiració a la perfecció, una aspiració de futur.

De manera que la democràcia a través d’aquestes dues ànimes és realitat i somni alhora i sovint aquestes dues ànimes es van alternant de manera pendular. La qüestió és que si es radicalitza l’ànima pragmàtica, la democràcia es torna freda i distant i “pot morir de congelació”. Però si el pèndul la fa anar a l’altre extrem i es situa en l’extrema passió i els grans somnis la democràcia pot morir per cremació. Del que es tracta és de poder conciliar les dues ànimes.

Brugué cita Tzvetan Todorov i el seu llibre Los enemigos íntimos de la democracia per explicar que la majoria dels enemics de la democràcia fa uns anys eren enemics externs però que en canvi ara la major part d’ells i els més perillosos són enemics interns, són enemics que viuen en el sistema democràtic i sovint del sistema democràtic. El primer enemic íntim és la tecnocràcia, l’expertesa extrema, a l’altre extrem l’enemic són els messies, els salvadors, els lideratges messiànics. Ens fa notar que la pandèmia va evidenciar les dues tendències de manera ben crua.

Per acabar-ho d’adobar en Quim Brugué diu que és fàcil caure en un o altre extrem perquè la manera de viure que portem ens ha anat calant de POR. És la por la que ens fa abraçar fàcilment solucions màgiques

Per acabar aquesta primera part en Quim Brugué recorda els orígens de la democràcia grega que va arribar per substituir el govern dels deus pel govern dels homes. El poder del deus és total, perfecte i infinit, el dels homes és parcial, imperfecte i perible. Forma part de la manera de ser i fer humana, la imperfecció, la contradicció i els límits i per això la democràcia és imperfecta, contradictòria i limitada.

Recomanació: estimar la democràcia, amb els seus defectes i virtuts, en la seva imperfecció. Al mateix temps que tenim present que “mai el més savi de tots els homes és més savi que tots els homes”

La participació ciutadana

La democràcia segueix essent la millor manera de prendre decisions, malgrat les seves ambivalències i contradiccions.

De tots els adjectius que li posem a la democràcia el que més s’ha utilitzat és el de democràcia representativa, però òbviament no s’esgota en la representativitat el sostre de democràcia. La representativitat té els seus orígens en la Constitució dels EUA 1787, un dels pilars del liberalisme.

La democràcia representativa ha teixit una teranyina d’institucions democràtiques que sovint impedeixen el pas de la sobirania popular. Per això es parla tant de la necessitat de transparència. L’Estat del Benestar funciona dient tàcitament: “si em votes i no em molestes durant quatre anys cada dia viuràs més bé” i aquest fet no ha ajudat al compromís ciutadà. Aquesta és una de les raons que ha fet que a la majoria de ciutadans no ens agradin els ingredients de la democràcia representativa: partits, parlament, etc. Hem perdut la Aquesta confiança en les institucions intermediàries i per això pensem que el millor és la democràcia directa

En Quim Brugué diu que es nega a parlar de democràcia participativa perquè és redundant i apunta que un bon adjectiu per a la democràcia podria ser el de democràcia deliberativa. Posa exemples de moments que ha calgut fer processos deliberatius per tirar endavant algunes iniciatives.

En tots els processos deliberatius cal que hi estiguin representades totes les parts implicades i del que es tracta és d’escoltar totes les raons. Però arriba un moment que cal prendre decisions i aquí és on sovint hi ha d’haver “l’ombra” de la política pública. D’altra manera un procés deliberatiu pot no arribar enlloc. Per això és molt important clarificar molt bé a) fins on pot arribar la deliberació, en quin marc es dona, etc. b) Cal, a mig procés deliberatiu analitzar la situació, reforçar el reconeixement de les parts implicades i c) Tenir clar on s’ha arribat i si no hi ha consens, quina decisió s’ha de prendre i qui l’ha de prendre.

En la nostra democràcia, cal reforçar la part deliberativa, que sempre és superior a la part agregativa, la votació, que no deixa de ser un procés individual i solitari i sovint individualista. En el plantejament deliberatiu es generen espais i moments d’intercanvi de criteris i s’estableixen relacions, dues coses imprescindibles per reforçar la democràcia. Encara que un procés deliberatiu fracassi, pel camí s’han generat relacions, que segurament ajuden a trencar desconfiances.

En tot procés deliberatiu s’ha de clarificar d’entrada si és consultiu o vinculant.

En el torn atorgat a la fila zero s’ha qüestionat la utilitat de les deliberacions perquè sembla que sovint les institucions n’obren per validar accions que ja estan decidides prèviament. També s’ha dit que sovint els enemics interns de la democràcia acaben clausurant molts processos deliberatius i finalment la democràcia i s’ha posant èmfasi en la necessitat d’aconseguir el compromís dels més joves en la participació ciutadana.

En Quim Brugué diu que no té el desllorigador per aconseguir major participació de joves, però sí que ha intentat explicar el perquè passa i diu que una de les raons fortes és l’estat d’ànim. Molts dels presents a la sala vam viure moments d’il·lusió democràtica i ara es viuen moment de decepció global, de desànim, d’un sentiment d’incapacitat d’arreglar res en el món.

També han intervingut, en el moment que s’ha donat veu al públic, tres dels candidats a l’alcaldia en les properes eleccions.

En Quim Brugué tanca la conversa repetint que cal estimar la democràcia i amb una cita d’en Daniel Innerarity “la democràcia és el millor sistema polític per poder viure junts tots els diferents”.

Granollers, 23 de març de 2023